Que
l’home està “cansat” no és cap extravagància. Per a l’home
d’avui, sotmès a grans i constants pressions, el descans és,
senzillament, una necessitat com mai. Aquest descans té moltes
maneres i formes: tècniques de relax, llegir un bon llibre, escoltar
música, un massatge... però no totes són iguals ni porten al
mateix. Un bon mitjà, pràctic, eficient i natural és el Ioga com a
descans íntegre de la Persona.
En el principi de l’Acció hi ha el Descans
Portem
una balança al cos, i té dos platerets: l’Acció i el Descans. No
parem, no sabem parar: quiets i tot barrinem la nostra propera
preocupació. I malgrat tot, no es pot actuar intensament i
totalment, de manera mantinguda, sense partir d’una experiència de
descans, de frescor, d’estrenar-se.
Però,
qui descansa? I sobretot, ¿qui descansa bé? El
descans ens el demana el propi cos, i el nostre cap, i la persona
tota. És una necessitat natural.
Tota
activitat suposa inversió d’energia i, conseqüentment, genera un
rendiment o resultat.
Com
més equilibrada i harmoniosa és aquesta activitat, menys cansament
provoca i més fàcilment es pot reparar: ens
trobem en un circuit d’energia natural que funciona de manera
fluida, àgil.
Com
més desequilibrada o caòtica, més conflictiva és la circulació
de l’energia de la persona, l’energia s’obstrueix i l’activitat
i la persona se’n ressent.
Però,
¿com pot ser una acció equilibrada si tothom va cansat, estressat,
adormit, disgustat? La força o potència de salut i benestar és en
el si del nostre propi organisme, però no pot manifestar-se si no
ens alleugerim de les tensions i pressions que ens col·lapsen o
sotraguen.
El
desgast minva considerablement la nostra capacitat de decisió,
d’elecció lliure: quan
estem cansats, decebuts, empipats, excitats... no acostumem a triar
amb gaire encert, estem sota pressió i no sempre és fàcil parar la
inèrcia d’aquesta dinàmica exigent per descansar i afrontar
l’assumpte amb la ment clara i el cos fresc.
Descansar no vol dir no
fer res
Però hi ha una acció que allibera. Un
“cansament” que repara. I així ens trobem amb el tipus
de
descans que podríem denominar actius. ¿Qui no ha sentit el gaudi de
bracejar per uns minuts a la piscina o al mar? ¿Qui no s’ha vist
alliberat del pes feixuc d’una dura setmana després d’una
excursió per la muntanya?. El moviment és un aliat de la vida.
Recuperar l’esport és recuperar un moviment
regenerador, l’espontània expressió corporal del sistema motor.
Recuperar
la Natura és tornar la vista al sol, la muntanya, l’aire fresc, el
vent... i sintonitzar alhora amb la pròpia natura interna.
El Ioga és una tècnica decidida de desbloqueig i
harmonia.
Descansar és viure. Descansar bé és viure més
i millor.
Un Descans Actiu
Tota
tècnica iogui és un oasi de pau i serenor, tranquil·litat i
harmonia. Però... quin tipus de descans és el ioga? ¿on el
ficaríem? El Ioga, per definició, va a l’arrel de la persona.
Pouar endins constitueix la seva qualitat i la seva virtut també.
Descansar en Ioga és obrir la finestra personal per poder veure-hi
clar i alhora per poder fruir noves experiències que d’una altra
manera se’ns escaparien.
El
Hatha Ioga,
a través dels seus “estiraments” musculars i el Pranayama,
mitjançant les respiracions lentes i profundes que fan un estirament
de l’alvèol pulmonar, poden combatre l'estrès.
El Kriya Ioga,
que asserena la ment i ajuda a tenir una visió més ampla del que
ens succeeix, és una tècnica de valor incomparable.
El
Ioga és un procés evolutiu, un procés ordenat i global que arrenca
de la primera experiència, senzilla i fàcil per a tothom, i avança
amb una evolució personal de salut,
equilibri i benestar que
ens fa amos de nosaltres mateixos. No és un entretenir la persona
sinó un desenvolupament progressiu de la salut física, anímica i
espiritual de la Persona.
QUEDEN
POTENCIADES:
És un compromís personal amb
tu mateix/a
La
societat està canviant molt ràpidament, no ens dóna temps de
'digerir' totes les coses que succeeixen, a nivell polític,
econòmic, social...
D'altra
banda, potser ja TENIM tot els elements i condicions per ser feliços,
però no ens adonem, no en som conscients. Sovint ens SOBREN coses,
idees, prejudicis, etc. Però continuem comprant, adquirint objectes,
convenciments i informacions o desitjant d'altres com a CONDICIÓ
INDISPENSABLE per a la nostra felicitat. Els objectes dels nostres
desitjos poden ser coses materials: roba, cotxes, cases, etc; o
immaterials: qualitats que pensem que no tenim i que veiem
CLA-RI-SSI-MA-MENT en altres persones i de les que ens agradaria ser
posseïdors. Molt probablement aquestes qualitats ja les tenim i, pel
que sigui, no ens atrevim a veure-les. En aquest punt hauríem de
veure quins auto-sabotatges ens imposem: culpabilitat, baixa
autoestima, pors...
