dimarts, 9 de desembre de 2014

ACUPUNTURA

L'acupuntura ens ajuda a restablir la corrent energètica del nostre organisme per a tornar-nos el benestar, tractant així l'arrel del problema.

Així mateix, serveix per a mantenir-nos sans durant més temps i prevenir possibles malalties.

Aquí teniu un centre de total confiança on podeu provar aquesta medicina mil·lenària:



dijous, 20 de novembre de 2014

Iniciació a la Interiorització

KRIYA YOGA
(INTERIORITZACIÓ)

COM S’ELIMINEN LES TENSIONS I
S’ACONSEGUEIX PAU INTERIOR


És una tècnica senzilla que ens permet DEIXAR, ABANDONAR, DESPRENDRE'NS, de tot allò que ja no ens interessa mantenir en la nostra ment.

Per què cal fer la Interiorització?

Perquè no hi ha cap altra manera d'aprendre a viure cada moment si no és tenint la ment tranquil·la, silenciosa, descansada... I la manera de tenir la ment neta i en pau és practicant la interiorització.

QUEDEN POTENCIADES:
l’estabilitat emocional, la intel·ligència, la memòria,
la seguretat, el rendiment professional, la creativitat,
la pau interior, el benestar…

ES VAN ELIMINANT:
les tensions; els desordres psicosomàtics, funcionals i nerviosos; l’insomni; la migranya; l’ansietat; la inseguretat;
les pors…

Una tècnica a l'abast de tothom, sigui quina sigui la seva edat, condició física o temperament.
Senzilla, Natural i Efectiva

És un compromís personal amb tu mateix/a

La iniciació al Kriya Yoga es duu a terme en consulta particular d'una hora aproximadament.
En acabat, la podràs practicar independentment i lliurament.
Un cop al mes es fa un seguiment de la tècnica en grup, on posar en comú experiències i resoldre dubtes.

Inversió: 50 €
Parelles, pensionistes, separats, estudiants, aturats: 35 €

Seguiment mensual: 5 euros


Cal demana hora a: Târâ 93 683 31 47 

dimecres, 1 d’octubre de 2014

TEMPS DE CANVIS

Ja som a la tardor, temps de canvis, i no només de canvis de temperatura...

La societat està canviant molt ràpidament, no ens dóna temps de 'digerir' totes les coses que succeeixen, a nivell polític, econòmic, social...

Els nostres fills es troben en situacions molt diferents de les que ens vam trobar nosaltres i no els podem aconsellar, perquè no en tenim experiència...

De vegades ens sentim francament enfadats i sincerament perduts en una allau d'informacions tendencioses que, més que informar, ens despisten o directament enganyen...

I, a més a més, tenim totes les nostres qüestions personals! Canvis a les feines, malalties pròpies o dels nostres familiars, organització quasi bé impossible d'horaris...

A voltes, fins i tot es fa difícil RESPIRAR!

Dins d'aquest panorama no tenim una altra opció que ENFORTIR-NOS. Enfortir-nos de debò. Enfortir la nostra persona. Guanyar seguretat. Eixamplar la nostra respiració. Amplificar la nostra claredat mental. Harmonitzar el nostre sistema nerviós.

I des del nostre CENTRE FERM I FORT, podrem ser tendres amb la nostra família, amb els nostres companys de feina, amb els veïns... i amb nosaltres mateixos.

Aquest és el camí que us proposo: augmentar la seguretat personal i expandir la tendresa.

Us sembla interessant?

Amb tècniques com el Yoga, el Tai-Txi i, molt especialment, la Interiorització, podem aconseguir-ho.

'Tot està per fer i tot és possible'. Miquel Martí i Pol

Târâ

dilluns, 26 de maig de 2014

L'estrès, el descans i l’acció

Que l’home està “cansat” no és cap extravagància. Per a l’home d’avui, sotmès a grans i constants pressions, el descans és, senzillament, una necessitat com mai. Aquest descans té moltes maneres i formes: tècniques de relax, llegir un bon llibre, escoltar música, un massatge... però no totes són iguals ni porten al mateix. Un bon mitjà, pràctic, eficient i natural és el Ioga com a descans íntegre de la Persona.

En el principi de l’Acció hi ha el Descans


Portem una balança al cos, i té dos platerets: l’Acció i el Descans. No parem, no sabem parar: quiets i tot barrinem la nostra propera preocupació. I malgrat tot, no es pot actuar intensament i totalment, de manera mantinguda, sense partir d’una experiència de descans, de frescor, d’estrenar-se.

Però, qui descansa? I sobretot, ¿qui descansa bé? El descans ens el demana el propi cos, i el nostre cap, i la persona tota. És una necessitat natural.

Tota activitat suposa inversió d’energia i, conseqüentment, genera un rendiment o resultat.
Com més equilibrada i harmoniosa és aquesta activitat, menys cansament provoca i més fàcilment es pot reparar: ens trobem en un circuit d’energia natural que funciona de manera fluida, àgil.
Com més desequilibrada o caòtica, més conflictiva és la circulació de l’energia de la persona, l’energia s’obstrueix i l’activitat i la persona se’n ressent.

Però, ¿com pot ser una acció equilibrada si tothom va cansat, estressat, adormit, disgustat? La força o potència de salut i benestar és en el si del nostre propi organisme, però no pot manifestar-se si no ens alleugerim de les tensions i pressions que ens col·lapsen o sotraguen.

El desgast minva considerablement la nostra capacitat de decisió, d’elecció lliure: quan estem cansats, decebuts, empipats, excitats... no acostumem a triar amb gaire encert, estem sota pressió i no sempre és fàcil parar la inèrcia d’aquesta dinàmica exigent per descansar i afrontar l’assumpte amb la ment clara i el cos fresc.

Descansar no vol dir no fer res


Però hi ha una acció que allibera. Un “cansament” que repara. I així ens trobem amb el tipus
de descans que podríem denominar actius. ¿Qui no ha sentit el gaudi de bracejar per uns minuts a la piscina o al mar? ¿Qui no s’ha vist alliberat del pes feixuc d’una dura setmana després d’una excursió per la muntanya?. El moviment és un aliat de la vida.


Recuperar l’esport és recuperar un moviment regenerador, l’espontània expressió corporal del sistema motor.
Recuperar la Natura és tornar la vista al sol, la muntanya, l’aire fresc, el vent... i sintonitzar alhora amb la pròpia natura interna.

El Ioga és una tècnica decidida de desbloqueig i harmonia.
Descansar és viure. Descansar bé és viure més i millor.

Un Descans Actiu


Tota tècnica iogui és un oasi de pau i serenor, tranquil·litat i harmonia. Però... quin tipus de descans és el ioga? ¿on el ficaríem? El Ioga, per definició, va a l’arrel de la persona. Pouar endins constitueix la seva qualitat i la seva virtut també. Descansar en Ioga és obrir la finestra personal per poder veure-hi clar i alhora per poder fruir noves experiències que d’una altra manera se’ns escaparien.

El Hatha Ioga, a través dels seus “estiraments” musculars i el Pranayama, mitjançant les respiracions lentes i profundes que fan un estirament de l’alvèol pulmonar, poden combatre l'estrès. El Kriya Ioga, que asserena la ment i ajuda a tenir una visió més ampla del que ens succeeix, és una tècnica de valor incomparable.
El Ioga és un procés evolutiu, un procés ordenat i global que arrenca de la primera experiència, senzilla i fàcil per a tothom, i avança amb una evolució personal de salut, equilibri i benestar que ens fa amos de nosaltres mateixos. No és un entretenir la persona sinó un desenvolupament progressiu de la salut física, anímica i espiritual de la Persona.




dijous, 10 d’abril de 2014

diumenge, 23 de març de 2014

dimecres, 12 de febrer de 2014

Ha-Tha Yoga

Estirar el cos, tonificar els músculs, ampliar la respiració, 
aquietar la ment... Quin plaer!





divendres, 7 de febrer de 2014

dimarts, 4 de febrer de 2014

Yoga, Taiji i Art

L'Artista Valliranenca Raquel Gàmez ens dibuixa mentre practiquem Yoga i Taiji



MATERNITAT I... YOGA?

La maternitat fa sorgir totes les pors, totes les incongruències amb les quals has conviscut vint, trenta o quaranta anys. Tot i el temps que has dedicat a construir idees, pensaments, gestos i convenciments per fer veure ―i fer-te veure― que tens una personalitat pròpia, que ets única, irrepetible i fins i tot original.

Però arriba el teu primer fill i tot, absolutament tot, es desmunta perquè no hi havia una base sòlida, uns fonaments ferms on agafar-se. Tot estava a la teva ment, no existia, era una il·lusió: maya.

Aleshores és quan mires enrere i veus la teva mare, la teva àvia, les veïnes, la sogra. Però hi ha un abisme entre tu i elles. Elles són antigues. Elles no hi entenen. Tu ets infinitament més moderna. Ets una crac dels llibres d'autoajuda. Has llegit llibres de psicologia infantil. Saps què són les hormones. Has assistit a seminaris de tècniques orientals de difícil pronunciació i d'occidentals inventades per psicòlegs contemporanis d'Europa i de l'altra banda de l'Atlàntic. Els pediatres t'han indicat si el nen/a pesa prou o no i quants cops al dia ha de menjar...

Tanmateix, estàs perduda. No saps cap a on mirar. El teu company repeteix, sense mala intenció però fent tant de mal, el que diu la teva sogra. El pediatre té les hores plenes i diu que no passa res si el nen plora. Els llibres et semblen objectes freds i distants. I els cursos, que en el seu moment van semblar tan eficaços, ara veus que es van quedar a la superfície, va estar bé, però no n’hi ha prou. I si almenys pogués dormir tres hores seguides!

D'altra banda, el nen/a plora, o sembla que no s'engreixa prou, o no agafa el xumet o l'agafa massa fort, no li agrada el bany, o... per l'amor de Déu! És que no podrien portar llibre d'instruccions? I això és només el començament.

És bo que juguin amb el caminador? L'has de portar a la llar d'infants i a quina? A quina edat deixen de fer les lletres al revés? Per què no menja o per què menja massa? Quan comencen a llegir? Quan deixarà de tenir otitis, faringitis, gastroenteritis, etceteritis? Ha d'aprendre anglès des de petit? Quin esport farà? Quan heu de parlar de sexe? I si ve a casa fent olor de tabac? Què passa amb les drogues? Tindrà fracàs escolar? Per què està tantes hores tancat/da a la seva habitació? Quants diners li he de donar per sortir el cap de setmana? Per què no vol dutxar-se o està tanta estona a la dutxa? Què vol dir que...? La llista és interminable.

Òbviament, tota aquesta angoixa només la pot resistir una mare... però no cal.

Abans de tot això, abans de començar a patir i a ofegar-se dins d'un oceà de dubtes immens hi ha una altra opció: aquietar la ment.

I aquí entrem directament a reconsiderar la ciència yogui. Totes les tècniques ioguis, ja parlem de hatha yoga, pranayama, meditació, etc. et porten cap a tu mateixa, cap a aquella part teva on trobaràs el camí cap a totes les respostes correctes per a tu i per al teu/va fill/a.

Ara bé, per trobar aquestes respostes, primer hem de silenciar la ment. Neutralitzar l'orgull. Estar disposats a reconèixer els nostres punts forts (i fer-los servir) i els nostres punts febles (i demanar ajuda).

Sóc del parer que si practiquem qualsevol tècnica iogui i, molt especialment, la Interiorització, aquesta ment revoltada per les emocions, plena de dades i d'informacions, incapaç de centrar-se ni de dia ni de nit, anirà minvant els seus moviments erràtics i es posarà al nostre servei. Serà la nostra servent, no a l'inrevés. Podrem utilitzar-la eficaç i eficientment.

Aleshores, només quan el nostre coco estigui ben en silenci, podrem recordar les pistes més adients a cada moment i les podrem posar en pràctica. Ja siguin pistes que ens ha donat la sogra, el psicòleg, el pediatre o la nostra importantíssima intuïció de mare.

Com deia en Jaume Guasch, tot és més senzill. Ara només cal comprovar-ho.


Olga Garcia



YOGA I EMBARÀS

Quan parlem de Yoga i embaràs hom pensa en els beneficis de practicar Hatha Yoga durant la gestació. I és ben cert que n'hi ha, i molts, de beneficis: millora la respiració, s’afavoreix el flux sanguini, es mantenen els músculs i els tendons forts i flexibles, es relaxa la ment..., però jo no et vull parlar d'això, sinó d'un altre aspecte o faceta de l'embaràs. Si a mi em preguntessin ‘què és per a una dona l'embaràs?’, contestaria, sense cap mena de dubte: és una Oportunitat. Sí, en majúscula.

Durant l'embaràs tens l'oportunitat de Viure en persona un miracle. Només per això ja val la pena. Percebre com es va creant un nou ésser dins teu, parlar-hi, cantar-li, oferir-li el que calgui per al seu correcte desenvolupament, veure (amb l'ajuda de les tècniques modernes de diagnosi) com va creixent, i tenir la gosadia de trobar-lo/la guapo/a, etc. Tota aquesta vivència és preciosa, però tampoc és d'això del que et volia parlar.

Per a mi, el més apassionant de l'embaràs és que et dóna l'Oportunitat de Ser-Tu-Mateixa. D'acord, tens raó, per això no cal estar embarassada. El que passa és que, quan ho estàs, l'autenticitat, la veritat aflora per tot el teu organisme, traspua. No has de buscar dins teu, perquè Hi Ets. No et cal desprendre't de formes i maneres, perquè Ets.

Tot i que estic molt agraïda als avenços de la medicina, la dona embarassada s'ha convertit avui dia en una altra mena de 'malalt' que entra en el protocol mèdic com un pacient més, i és important no perdre de vista el que realment és un embaràs. No és cap malaltia. No és una fàbrica de bebès, no és un cos que creix i al qual s’han de fer proves i analítiques. És aquell estat en què et Vius a tu mateixa intensament, realment. Físicament potser és el més evident, però també emocionalment i, si molt em demanes, espiritualment.

És una Oportunitat única de conèixer-te, de visitar-te, de parlar-te, de viure't. Perquè et surt Naturalment. Estàs en el teu centre i et projectes des del teu centre. I perquè això sigui així només necessites estar Present. I aquesta presència és tranquil·la, silenciosa, humil, orgànica... És Yoga.

És un procés creatiu i evolutiu, no només de l'infant (prou important), sinó també de la dona. És un viatge màgic que et porta inexorablement cap a una iniciació, val més que ho sàpigues i que et preparis a gaudir-lo, a xalar de valent, perquè, si estàs prou atenta, t'adonaràs que durant el part deixaràs de ser una princesa per convertir-te en una Reina.

Olga Garcia



dilluns, 3 de febrer de 2014

LA FELICITAT

Sovint ens creiem mereixedors de la FELICITAT.

I per què?

I per què no?
     
Pensem que VOLEM ser feliços, que HAURÍEM de ser feliços, però no anem més enllà d'aquest plany camuflat de reivindicació.

Potser ens falta una dada, una espurna de consciència i una mica de concreció.
    
D'una banda la felicitat s'ha de treballar: sembrar, regar, protegir d'elements adversos i collir. És cert que som mereixedors de felicitat, però també és cert que no ens ve regalada, que hem de posar un ESFORÇ i una INTENCIÓ per part nostra per tal d'aconseguir-la. En aquest procés és natural que hi hagi moments de crisi: quan una llavor s'obre per créixer ha de trencar la seva protecció, ha de renunciar a la seva comoditat i ha d'aventurar-se al desconegut per, tot seguit, trobar-se amb la terra que la cobreix i l'impedeix veure la llum. Però no hi ha marxa enrere, el viatge cap a la vida ha començat i, amb ell, totes les seves conseqüències: lluites, fred, calor, insectes... però també alegries, rosada, sol, vida...
     
D'altra banda, potser ja TENIM tot els elements i condicions per ser feliços, però no ens adonem, no en som conscients. Sovint ens SOBREN coses, idees, prejudicis, etc. Però continuem comprant, adquirint objectes, convenciments i informacions o desitjant d'altres com a CONDICIÓ INDISPENSABLE per a la nostra felicitat. Els objectes dels nostres desitjos poden ser coses materials: roba, cotxes, cases, etc; o immaterials: qualitats que pensem que no tenim i que veiem CLA-RI-SSI-MA-MENT en altres persones i de les que ens agradaria ser posseïdors. Molt probablement aquestes qualitats ja les tenim i, pel que sigui, no ens atrevim a veure-les. En aquest punt hauríem de veure quins auto-sabotatges ens imposem: culpabilitat, baixa autoestima, pors...
     
Així mateix podem aferrar-nos a idees de futur: quan jo tingui tal cosa o quan jo sigui de tal manera, seré feliç. Aquí és interessant saber que el futur no existeix ni existirà mai.
     
Per últim, dins d'aquest procés de recerca de la felicitat, hauríem de preguntar-nos què significa per nosaltres CONCRETAMENT ser feliç. I això sí que per a cada persona pot i ha de ser diferent. Per a algunes persones la felicitat va lligada a estrenar abric cada temporada i per a d'altres a ser útil a persones més desfavorides. Ambdues són igual de legítimes. I n'hi ha moltes més, cadascú ha de descobrir la seva. 

Un cop descobert què creiem que és per a nosaltres en concret ser feliç hem de buscar les eines necessàries per anar en aquella direcció, les que calguin. Les eines estan al teu abast, dins teu o amb les persones que t'envolten. Fes-les servir, agafa-les, demana-les i, si no saps com funcionen, demana a algú que en sàpiga que t'ajudi.

Sovint, en aquest camí que encetem amb tanta il·lusió (i por) per trobar la felicitat MERESCUDA, de la que tot ésser humà en té dret intrínsecament, ens adonem que allò que ens era tan necessari per ser feliços no ho és tant, i que d'altres camins ens omplen més o ens criden més l'atenció. L'objectiu final perd força i la FELICITAT ens sorprèn 'en bata i sense pentinar' quan menys ens ho esperàvem, just en el mateix moment que ens decidim a fer una nova passa endavant.

Olga Garcia