El Mestre

Voldria ser com a Guru (Mestre)

- un home bo, que estimi a tothom, obrador de pau i d'unitat; que cap sectari pogués dir mai: "és dels nostres"; un home lliure, que no m'enceguin els enlluernaments, ni m'afluixin els afalacs, ni m'aturin els perills... 

- un home que eviti il·lusions redemptoristes inspirades en estratègies, un home que no cerqui raons boniques per a justificar accions ambigües. 

- un home de fe, de confiança, que mai tingui por de confessar que hi ha dubtes que fins fan tremolar I'atman... fins i tot davant de veritats i realitats ben lúcides... 

- un home que sàpiga demanar perdó fins i tot dels mals que pugui fer sense tenir-ne culpa; perquè així el perdó no serà només descans de consciència, sinó expressió d'un cor sincer. 

- un home que no centri la meva actuació amb un no, negatiu, prohibitiu, sinó amb una llum, una solució, un caminar possible sempre, en tot lloc i en tot moment. 

- un home amb esperit crític, que em pregunti el perquè de les coses i no em deixi endur mansament per impressions, sensacions ni coaccions; un home que no em fiï d'etiquetes, i que no em posi a favor ni en contra de res ni de ningú. 

- un home que cregui i visqui que, si el programa, la norma, la llei, no són un ajut a l'amor, a la llibertat; només esdevenen un timbal que ensordeix, destorba. 

- un home de cor senzill, sense ironies protectores ni feridores. 

- un home que cregui i visqui que els meus drets deixen de ser drets, si és que cap home en pot tenir, si aquests drets són contraris a l'amor. 

- un home que no digui mentides, ni per quedar bé, que mai cregui en les ambigüitats diplomàtiques. 

- un home que sàpiga distingir formigues i muntanyes, per a no trencar-me el cap ni fer-lo trencar a l'altre en qüestions senzilles. 

- un home que sigui prou intel·ligent per a no prendre'm gaire seriosament. 

- un home que parli del que sé i visc, i que sàpiga confessar el que no sé ni encara visc, i per tant no puc parlar de tot. 

- un home de cor amorós, religiós, però sense postures hieràtiques, ni gestos, ni posats, ni tons, ni cares que amaguin la meva humanitat o que en dissimulin la carència. 

- un home que inspiri confiança per la meva feblesa viscuda amb esperança, coratge, perquè només una comunió amb la feblesa pot portar una comunió amb l'esperança d'avançar. 

- un home fort, però no dur, empedreït, que sàpiga dir el que he de dir a tots aquells a qui ho he de dir, de manera que el que digui sigui veritable servei, amor. 

- un home que m'espanti escandalitzar als petits, als febles, però que no tingui por d'escandalitzar als forts i poderosos d'orgull, si alguna vegada cal fer-ho. 

- un home que si he d'enfrontar-me amb algú, cosa gairebé inevitable, sàpiga fer-ho atacant el mal, tot estimant la persona. 

- un home amb cor de pare que no em deixi caure en la temptació de l'afalagament; un home que sàpiga respondre no amb allò que ha de fer content l'altre, sinó amb el que l'altre necessita. 

- un home que no provoqui un esqueixament intern de la persona, per fer-li triar entre el bé i el mal, sinó que projecti una llum que a poc a poc faci veure i viure que l'amor és un, i il·luminador, encara que de vegades enlluerni, encegui. 

- un home que sàpiga ser pare, amic, germà, servent, i que ho sàpiga ser en la nostra pròpia llengua clara i catalana dels fets senzills de cada dia. 

- un home servidor fidel de les necessitats i possibilitats reals del poble nou, de tot el poble, sense inventar-ne de noves. 

- un home que sàpiga, cregui i visqui que Déu, Isvara, el Senyor, ha fet a tots plens de la seva Vida, però sense llevar-nos la grandesa, la dignitat i la responsabilitat de ser cadascú, malgrat quantes limitacions un pugui tenir. 

- un home que cregui i visqui que l'important no és "anunciar" la Transcendència sinó que la visqui sempre, per fortes que siguin les males jugades i contrarietats. 

- un home responsable que estigui convençut que tots tenen dret a demanar-me comptes si no soc com he de ser, i que tingui el deure de respondre-hi sense excuses. Que mai res ni ningú pot excusar-me de fer el que he de fer amb amor, dedicació i amistat, i de fer-ho responsablement. 

- un home que em deixi endur per l'Esperit, com vulgui i on vulgui, perquè la pau, l'amor i l'esperit siguin el meu viure i conviure ... al preu que sigui. 

Jaume, 1982